diumenge, 27 de setembre del 2009

Manresa i els pous de glaç



LA RUTA DELS POUS DE GLAÇ

La ruta dels pous de glaç és un dels recorreguts de més interès proposats per la guia de la Xarxa dItineraris de lEntorn Rural de Manresa que s’es planificant des de la Regidoria de Medi Ambient de lAjuntament de Manresa. Aquesta caminada duns 11 km és la suma de la part més interessant de la ruta dels pous de glaç més un recorregut pel tram més baix de la riera de Rajadell (del Xup fins a la desembocadura).

Litinerari va del Congost va cap a la torre de Sant Caterina, un bon mirador de la ciutat, i daquí cap a can Poc Oli, prop de la desembocadura de la riera de Rajadell. Llavors va remuntant el fons de la vall fins poc abans del cingle dels Esparvers, on surt el corriol que travessa la riera i puja per lobaga de lAnneta fins a la carena de la serra de Montlleó. És en aquesta obaga fresca i humida, amb gran diversitat de plantes llenyoses, on es troba el primer pou de glaç. De la carena de la serra de Montlleó, on hi ha una tina interessant, la ruta baixa cap el fons de la riera de Cornet (o de Guardiola), travessant una zona de pedreres rica en ssils. Seguint aquesta riera es passa pel gorg Salat, un paratge de gran bellesa, i aviat s’arriba a lobaga de lOtzet on, envoltat dun bosc frondós de roures i aurons negres, es troba laltre pou de glaç, que està situat dins el terme de Castellgalí, però és a tocar del de Manresa. Des daquest pou de glaç la ruta continua riera amunt i, després de passar pel gorg de lOller i lextensa superfície rocosa coneguda amb el nom de la Llosa, s’enfila fins als plans de lOller, per retornar a la vall de la riera de Rajadell passant un altre cop pel primer pou de glaç. La ruta continua riera amunt fins a arribar al Xup, passant pel gorg dels Esparvers i pel sorprenent gorg de les Escaletes, on laigua de la riera, just abans darribar al gorg, saltironeja per desenes de petits graons duna cascada duns 3,5 metres de desnivell. Des del Xup es pot agafar lautobús de línia per tornar a Manresa o s’hi pot anar caminant per la vorera per a vianants que la carretera dIgualada.

El darrer tram de litinerari passa per bells paratges poc coneguts que, per desgràcia, encara estan tacats per les pudors que desprèn la riera a causa de laportació daigües residuals provinent del barri del Xup. Amb aquesta sortida volem donar a conèixer la natura que ens és més propera, però també volem que la societat manresana sigui conscient de lexistència duna aigua residual no depurada que enlletgeix un bonic paratge natural ben proper a la ciutat, i demanar a les administracions públiques que resolguin aviat aquest problema.


ELS POUS DE GLAÇ DEL SUD DE MANRESA


A menys de quatre quilòmetres de la Seu de Manresa, hi ha dos pous de glaç amagats en sengles obagues cobertes de bosc frondós de roures i aurons negres. Un és a lobaga de lAnneta, prop de la riera de Rajadell, dins el terme de Manresa, i laltre a lobaga de lOtzet, a tocar de la riera de Guardiola (o de Cornet), dins el terme de Castellgalí, però molt a prop del de Manresa. Els pous de glaç s’acostumaven a construir en els indrets de microclima s fred: vessants de muntanya orientats al nord (obagues) amb fort pendent.

El pou de glaç de la riera de Rajadell va ser construït segurament a final del segle XVI i es documentat des de 1617, any en què Jeroni dels Corrons va vendre aquest pou i un altre de proper a lAjuntament de Manresa. Lany 1808, arran de la guerra del Francès, va passar a mans de la Junta de la Sèquia i actualment és de propietat particular. Lexplotac daquest pou de glaç es feia en règim darrendament i es coneixen la major part dels arrendataris que va tenir entre els anys 1626 i 1823. El pou de glaç de la riera de Guardiola (o de Cornet) va ser construït a mitjan segle XVII sota la direcció del mestre de cases Pere Bori, el mateix que va reformar el de la riera de Rajadell.

Els pous de glaç són construccions subterrànies, generalment de pedra seca, destinades a emmagatzemar el gel produït a les geleres properes per tal de proveir la poblac per al consum de tot lany. Les geleres a les quals aquí es fa referència eren unes basses on a lhivern s’estancava laigua provinent de la riera per tal que es glacés. El glaç format es serrava després en blocs de pes preestablert que es guardaven a la foscor frescal del pou, separats entre ells per capes de branques o de palla. El pou s'omplia completament i es mantenia ben tancat i tapat amb branques. Quan hi havia comandes, el pou sobria de nit i se’n treia el gel, la fugaç mercaderia que els traginers, amb les seves cavalleries, senduien ben embolcallada.

El glaç dorigen natural va ser una matèria preuada i estratègica, essencial per a la vida a la ciutat. S'utilitzava per conservar els aliments, en especial el peix, per refrescar begudes, per fer gelats i, molt especialment, amb finalitats mèdiques. Els pous de glaç van iniciar el seu declivi a finals del segle XIX, quan es va començar a difondre la fabricació de gel per todes artificials. Amb tot i ai, no va ser fins lany 1932 que els darrers pous de glaç en actiu de Catalunya, els de l’Avençó, a Tagamanent (Osona), van deixar de treballar regularment.

L’existència de pous de glaç a tan baixa altitud lliga amb la documentació que atribueix als segles XVII i XVIII (la petita era glacial) un clima sensiblement més fred que el de segles anteriors i posteriors. Si el pou de glaç hagués hagut de funcionar durant les càlides cades de 1980 i 1990 hags estat un negoci rnós, però no ho hagués estat tant durant la cada de 1960 i durant la primera meitat de la de 1970. ¿És l’increment de la concentració atmosfèrica de gasos amb efecte hivernacle d’origen humà el responsable de

l’escassesa actual de glaç en una comarca plena de pous de glaç? Les dades s recents diuen que ja ho podem donar per segur.




Pou de glaç de la Riera de Rajadell