La ruta dels pous de glaç és un dels recorreguts de més interès proposats per la guia de
L’itinerari va del Congost va cap a la torre de Sant Caterina, un bon mirador de la ciutat, i d’aquí cap a can Poc Oli, prop de la desembocadura de la riera de Rajadell. Llavors va remuntant el fons de la vall fins poc abans del cingle dels Esparvers, on surt el corriol que travessa la riera i puja per l’obaga de l’Anneta fins a la carena de la serra de Montlleó. És en aquesta obaga fresca i humida, amb gran diversitat de plantes llenyoses, on es troba el primer pou de glaç. De la carena de la serra de Montlleó, on hi ha una tina interessant, la ruta baixa cap el fons de la riera de Cornet (o de Guardiola), travessant una zona de pedreres rica en fòssils. Seguint aquesta riera es passa pel gorg Salat, un paratge de gran bellesa, i aviat s’arriba a l’obaga de l’Otzet on, envoltat d’un bosc frondós de roures i aurons negres, es troba l’altre pou de glaç, que està situat dins el terme de Castellgalí, però és a tocar del de Manresa. Des d’aquest pou de glaç la ruta continua riera amunt i, després de passar pel gorg de l’Oller i l’extensa superfície rocosa coneguda amb el nom de
El darrer tram de l’itinerari passa per bells paratges poc coneguts que, per desgràcia, encara estan tacats per les pudors que desprèn la riera a causa de l’aportació d’aigües residuals provinent del barri del Xup. Amb aquesta sortida volem donar a conèixer la natura que ens és més propera, però també volem que la societat manresana sigui conscient de l’existència d’una aigua residual no depurada que enlletgeix un bonic paratge natural ben proper a la ciutat, i demanar a les administracions públiques que resolguin aviat aquest problema.
ELS POUS DE GLAÇ DEL SUD DE MANRESA
A menys de quatre quilòmetres de
El pou de glaç de la riera de Rajadell va ser construït segurament a final del segle XVI i està documentat des de 1617, any en què Jeroni dels Corrons va vendre aquest pou i un altre de proper a l’Ajuntament de Manresa. L’any 1808, arran de la guerra del Francès, va passar a mans de
Els pous de glaç són construccions subterrànies, generalment de pedra seca, destinades a emmagatzemar el gel produït a les geleres properes per tal de proveir la població per al consum de tot l’any. Les geleres a les quals aquí es fa referència eren unes basses on a l’hivern s’estancava l’aigua provinent de la riera per tal que es glacés. El glaç format es serrava després en blocs de pes preestablert que es guardaven a la foscor frescal del pou, separats entre ells per capes de branques o de palla. El pou s'omplia completament i es mantenia ben tancat i tapat amb branques. Quan hi havia comandes, el pou s’obria de nit i se’n treia el gel, la fugaç mercaderia que els traginers, amb les seves cavalleries, s’enduien ben embolcallada.
El glaç d’origen natural va ser una matèria preuada i estratègica, essencial per a la vida a la ciutat. S'utilitzava per conservar els aliments, en especial el peix, per refrescar begudes, per fer gelats i, molt especialment, amb finalitats mèdiques. Els pous de glaç van iniciar el seu declivi a finals del segle XIX, quan es va començar a difondre la fabricació de gel per mètodes artificials. Amb tot i això, no va ser fins l’any 1932 que els darrers pous de glaç en actiu de Catalunya, els de l’Avençó, a Tagamanent (Osona), van deixar de treballar regularment.
L’existència de pous de glaç a tan baixa altitud lliga amb la documentació que atribueix als segles XVII i XVIII (la petita era glacial) un clima sensiblement més fred que el de segles anteriors i posteriors. Si el pou de glaç hagués hagut de funcionar durant les càlides dècades de 1980 i 1990 hagués estat un negoci ruïnós, però no ho hagués estat tant durant la dècada de 1960 i durant la primera meitat de la de 1970. ¿És l’increment de la concentració atmosfèrica de gasos amb efecte hivernacle d’origen humà el responsable de
l’escassesa actual de glaç en una comarca plena de pous de glaç? Les dades més recents diuen que ja ho podem donar per segur.
Pou de glaç de la Riera de Rajadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada